Què passa a la República Democràtica del Congo?
Des de mitjans dels anys 90 la República Democràtica del Congo (RDC) és escenari d’una guerra que ha causat al voltant de 5 milions de víctimes mortals, centenars de milers de desplaçats i refugiats, una greu crisi humanitària i violacions continuades dels drets humans contra el conjunt de la població civil, on almenys 200.000 dones i menors han patit la violència sexual com a arma de guerra.
Malgrat el seu greu impacte, és un conflicte oblidat per a l’opinió pública internacional i està silenciat per part dels mitjans de comunicació, que en donen una imatge parcial i esbiaixada, sense analitzar les seves arrels històriques i culturals, ni les dinàmiques locals, regionals i internacionals, vinculades no només a l’explotació dels recursos naturals sinó també a dinàmiques de poder, on Rwanda i altres països de la regió juguen un paper fonamental, en un món globalitzat on les grans potències (EUA, Xina) competeixen per ampliar les seves àrees d’influència.
Trencar el silenci que envolta la RDC permetrà donar veu als actors locals que s’organitzen per sobreviure i fer front a aquesta situació, fer visibles de manera concreta les connexions entre aquestes dinàmiques locals i la dimensió internacional, fer palès que el model de consum imperant contribueix a perpetuar una situació de violència i d’economia de guerra en la que participen directa o indirectament ciutadans congolesos i congoleses, però també empreses locals i internacionals, davant la permissivitat i fins i tot la complicitat de governs i organitzacions internacionals.
Malgrat el seu greu impacte, és un conflicte oblidat per a l’opinió pública internacional i està silenciat per part dels mitjans de comunicació, que en donen una imatge parcial i esbiaixada, sense analitzar les seves arrels històriques i culturals, ni les dinàmiques locals, regionals i internacionals, vinculades no només a l’explotació dels recursos naturals sinó també a dinàmiques de poder, on Rwanda i altres països de la regió juguen un paper fonamental, en un món globalitzat on les grans potències (EUA, Xina) competeixen per ampliar les seves àrees d’influència.
Trencar el silenci que envolta la RDC permetrà donar veu als actors locals que s’organitzen per sobreviure i fer front a aquesta situació, fer visibles de manera concreta les connexions entre aquestes dinàmiques locals i la dimensió internacional, fer palès que el model de consum imperant contribueix a perpetuar una situació de violència i d’economia de guerra en la que participen directa o indirectament ciutadans congolesos i congoleses, però també empreses locals i internacionals, davant la permissivitat i fins i tot la complicitat de governs i organitzacions internacionals.
dimecres, 26 de febrer del 2014
Compareixença Xarxa d'Entitats per la RD Congo al Parlament (21/02/2014)
Rita Huybens
Josep Maria Royo
Tot el vídeo sencer de la compareixença amb les rèpliques i preguntes dels grups parlamentaris i les respostes de la Xarxa>
dilluns, 24 de febrer del 2014
Comunicat: Parlament, Govern i Ajuntament de Barcelona han de pressionar el Mobile World Congress perquè creï un espai de reflexió i diàleg sobre la responsabilitat social d’empreses en l’explotació de recursos naturals
Davant de l'incompliment de la declaració aprovada pel Parlament, la Xarxa d’Entitats per la RD Congo exigeix a les autoritats catalanes que passin de les paraules als fets
Parlament, Govern i Ajuntament de Barcelona han de
pressionar el Mobile World Congress perquè creï un espai de reflexió i diàleg
sobre la responsabilitat social d’empreses en l’explotació de recursos naturals
Representants de la Xarxa d'Entitats per la RD del Congo van comparèixer divendres
passat, 21 de febrer, a la Comissió d'Acció Exterior, Unió Europea i
Cooperació del Parlament per explicar els nuls
resultats aconseguits en les gestions amb responsables del MWC, Ajuntament
de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Tot i que una declaració
institucional aprovada pel Parlament de Catalunya el maig de 2013 demanava
la creació d’aquest espai de diàleg, arribem a una nova edició del Congrés
Mundial de Mòbils sense cap resultat concret.
En la declaració del Parlament es proposava a la Fundació Mobile World
Capital, responsable del MWC, que inclogués en el seu pla
d'activitats un espai de reflexió i diàleg obert al sector, sobre la
responsabilitat social de les empreses de telefonia mòbil en l'explotació de
recursos naturals per fabricar els aparells. Aquest espai comptaria amb la
participació de persones representatives de les iniciatives en curs en l'àmbit
internacional, lleis i regulacions, per garantir la transparència en
l'explotació dels minerals de la zona. També es demanava al Parlament de
Catalunya que fes les gestions necessàries davant del Govern espanyol i la
UE perquè impulsin legislacions que impedeixin la utilització de minerals
obtinguts il·legalment de la zona del conflicte.
Després d’entrevistar-se en els darrers mesos amb representants de la Generalitat, Ajuntament de Barcelona i de la
Fundació Mobile World Capital, la Xarxa va denunciar divendres durant la
compareixença al Parlament que aquest espai
de reflexió i diàleg en el marc del MWC no s’ha creat, tot i que
l’esdeveniment rep diners públics i les institucions catalanes hi estan
consorciades.
14 ajuntaments catalans també s'han adherit a la moció
La Xarxa d’entitats per la RD del Congo
és una coalició formada per diverses entitats i persones especialitzades que
neix l’any 2009 per tal d’enfortir les estratègies de participació i de
col·laboració entre les pròpies entitats catalanes i les congoleses per
denunciar, crear opinió i informar sobre el conflicte de la RDC. Està formada
per l'Escola de Cultura de Pau,
Farmacèutics Mundi, Justícia i Pau, La Bretxa, la Lliga dels Drets dels Pobles,
Solidaritat Castelldefels-Kasando, VSF Justícia Alimentària Global i
persones expertes i coneixedores de la regió.
dimarts, 18 de febrer del 2014
Connecta el teu mòbil a la RD Congo
La societat està hiperconnectada, resulta
quasi inimaginable conèixer algú que no tingui mòbil, i cada vegada és
mes habitual disposar de connexió internet en el telèfon. Segons dades
de finals de 2011, a l’estat espanyol hi havia 56 milions de línies de
telefonia mòbil, i només el Regne Unit supera la nostra taxa de
penetració dels telèfons intel·ligents comparat amb la resta de telèfons
mòbils, el 51%. Aquest aparell s’ha equiparat a l’ordinador com a equip
d’accés a internet; l’any 2011, el 64% dels internautes accedien a la
xarxa a través del mòbil.
El mòbil intel·ligent accelera la “revolució digital” perquè com manté Agustin Blanco “trenca les limitacions espai-temporals en l’accés a internet, privatitza i personalitza l’ús de la xarxa i esdevé pels usuaris el principal àmbit de comunicació quotidiana, tant a la vida personal com professional”.
A banda de la importància social, el impacte econòmic és molt important, p.ex. J.P. Morgan va estimar que l’aparició del IPhone 5 podria fer augmentar, no només els ingressos de la companyia Apple, sinó també el producte interior brut dels Estats Units entre un 0,25 i un 0,50%.
Els mitjans de comunicació tradicionals i la publicitat han construït un relat de la revolució digital basat en la innovació de les companyies o en l’emprenedoria de persones visionàries com Steve Jobs. El disseny i les aplicacions que trobem en els nostres aparells semblen transportar-nos a una utopia tecnològica feta realitat.
Tanmateix, altres aspectes queden a la foscor; són històries d’injustícia i de domini.
L’informe
“Impunitat S.A. Eines de reflexió sobre els “súper drets” i els “súper
poders” del capital corporatiu”, ens adverteix que el metabolisme
europeu es caracteritza per una alta dependència de matèries primes
provinents de l’exterior. En 2008, la UE-27 era la regió que més
recursos importava a nivell global.
La Unió Europea, en el marc de la iniciativa de les matèries primes, ha identificat 41 minerals crítics per a la nostra economia, entre els quals 14 són estratègics pel seu gran impacte en la economia i perquè l’obtenció té un risc creixent de limitació. Entre ells està el tàntal, mineral que s’extrau del coltan (abreviació de columbia-tantalita).
Aquesta matèria, és un superconductor que funciona a altes temperatures, no es veu afectat per la corrosió i emmagatzema carrega elèctrica. Els ordinadors, les càmeres digitals, els telèfons mòbils i altres aparells d’alta tecnologia es fabriquen amb tàntal. Segons dades del 2009, entre el 64% i el 80% de les reserves de coltan es troben a l’est de la R.D. Congo i a aquesta zona s’extrau el coltan amb les taxes més elevades del món de concentració de tàntal.
Però l’est de la R.D. Congo ha estat des de finals del passat mil·lenni i fins l’actualitat, l’escenari de la guerra més cruenta des de la segona guerra mundial. En aquest context, l’extracció i la comercialització del coltan ha generat ingressos per les xarxes criminals i grups armats de diversa índole que han pogut reclutar soldats i adquirir armament per mantenir la guerra.
La voluntat de controlar la provisió d’aquest mineral estratègic que sosté un dels dispositius essencials de la societat hiperconnectada, pot explicar que la Unió Europea hagi fet oïdes sordes a les demandes de regulació de la cadena de subministrament dels aparells d’alta tecnologia, que des de les mines de la R.D Congo acaben a les nostres butxaques.
També, el desig de no incomodar als executius de les empreses de telefonia, que cada any visiten Barcelona durant el Congres Mundial del Mòbil, explica que la Generalitat s’hagi mostrat inactiva davant les mocions de 12 ajuntaments catalans i la resolució del Parlament que instà al govern a sol·licitar a l’organització del Congres la inclusió d’un espai de reflexió i de diàleg sobre les responsabilitats de les empreses de telefonia mòbil en la continuïtat de l’explotació dels recursos naturals a la R.D. Congo.
Es tracta d’una trista paradoxa que aquesta societat hiperconectada faci oïdes sordes i tanqui els ulls davant d’aquestes incomodes connexions que qüestionen el relat ple de glamour de la innovació tecnològica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)